Corol·la 2010


En el món de les arts escèniques, i especialment en el de la dansa, resulta molt difícil fer reposicions de les creacions. Els motius són de producció, obviament, però també és complexe recuperar un llenguatge tan efímer i que sovint desapareix.

Malgrat això, en la nostra celebració volem recuperar algunes de les peces del repertori de la companyia que han estat especialment importants. Com és el cas de Corol·la, estrenada a Lyon el 1992, una de les obres més emblemàtiques i que més s’ha representat, va recórrer més de trenta ciutats d’Europa i Amèrica fins a l’última representació el 1999.

Corol·la és un solo que sempre ha interpretat Àngels Margarit, potser és la peça on hi trobem més concentrada la seva essència, aquells trets que més han conformat el seu llenguatge tan personal. El gran repte que que ara proposa la coreògrafa és portar al present aquest solo fent-ne la transmissió a Roser Lopez Espinosa, ballarina vinculada a la companyia, amb unes qualitats i una energia molt properes a les de la mateixa Margarit.

Corol·la és un solo,
un solo és un cercle,
un cercle és una espiral,
una espiral és un mirall
d’imatges que s’allunyen
i s’apropen, una repetició
infinita d’un mateix,
dels seus fragments.
Revolcar-se, trencar-se,
centrifugar-se.

Corol·la és un treball
de matèria, d’instrument
que es revolta i s’accidenta
a si mateix.

Corol·la és un espai poètic
on cada objecte guarda
una relació secreta i, alhora,
evident amb la dansa.

Corol·la és un impuls
que ordena i desordena
la memòria del meu cos.

                Àngels Margarit, 1992

Direcció i coreografia Àngels Margarit
Ballarina Roser López Espinosa
Música original Joan Saura
Javier Mas
Hamza el Dim-Kronos Quartet
Escenografia Llorenç Corbella
Pintures Anna MIQUEL
Vestuari Lydia Delgado
Irene Julve
Il·luminació Ferran Capella
Equip tècnic Marc Ases
Núria Navarro
Pere Milan
Equip de gestió Begonya Companyon
Montserrat Llabrés
David Márquez

Coproducció Corol·la 2010: Mercat de les Flors, Barcelona i Teatre Mpal L’Escorxador, Lleida.
En col·laboració amb el Teatre La Sala, Rubí

Lloc i data de l’estrena

Teatre Municipal de L’Escorxador (Lleida)
25 d’abril de 2010

Àngels Margarit n’est pas une inconnue en France: son original Kolbebasar avait remporté le grand prix de concours de Bagnolet 1988, on a pu la revoir ensuite au Centre Georges Pompidou -et elle fréquente les scènes internationales. Elle offre à Lyon Corol·la, un solo qui séduit par la belle fludité, l’ample respiration d’une danse basée sur le cercle, la spirale, le tournoiement.
Sylvie de Nussac, Le Monde, Lyon (França), 27 / 28 setembre 1992

Corol.la a beautiful spiraling pure-dance solo by Àngels Margarit.
Anna Kisselgoff, The New York Times, N.Y. (EEUU), 30 setembre 1992

Un solo de 45 minutos que es un auténtico alarde del talento creativo y de la nitidez y elegancia de movimiento que posee su autora.
Carmen del Val, El País, Barcelona (Espanya), 6 febrer 1993

Si algo tiene el espectáculo de Àngels Margarit  es sensibilidad.
Corol·la se suma a los extraordinarios solos que nos ha ofrecido la bailarina a lo largo de su carrera…
Cada movimiento que realiza la bailarina cuenta con la justa dosis de energia que precisa la ejecución, y ello permite que el gesto se extinga de manera suave y controlada, y se dibujen unos fragmentos ricos en acentos y matices que se impregnan de emoción con los ritmos de la evocadora música de Javier Mas y Joan Saura.
La textura de los materiales, la ubicación de los colores, la iluminación llena de claros y oscuros, y los trazos del vestuario también son parte de las cualidades de este sereno y radiante espectáculo, y contribuyen a destacar su delicada sensibilidad.
Montse G. Otzet, El Periódico, Barcelona (Espanya), 7 febrer 1993

Àngels Margarit despliega con su solo toda la riqueza artística que encierra su corazón de bailarina.
Al margen de su reconocida y meritoria labor coreográfica al frente de su grupo Mudances, Àngels Margarit siempre ha destacado en su vertiente de intérprete. Poseedora de un
movimiento limpio de gran intensidad, sabe conjugar la sensualidad femenina con la manifestación de una fuerza interior en un combinado realmente atractivo.
El éxito de su Solo para una habitación de hotel ya ponía de manifiesto cómo un trabajo aparentemente sencillo es capaz de evocar toda una sinfonía de emociones. Exactamente lo mismo cabría decir del solo construido a partir de su Atzavara. Ha sido, pues, una decisión muy acertada y gratificante para el espectador la de seguir desarollando estos solos.
Marjolijn van der Meer, La Vanguardia, Barcelona (Espanya), 8 febrer 1993

Corol·la, és també un prodigiós solo coreogràfic de quaranta-cinc minuts al voltant d’uns motius inicials -la flor en moviment, la rotació, el cercle-…
Corol·la, estèticament, i al marge de la captivadora interpretació de la ballarina, suposa una fusió completament aconseguida entre dansa, arts plàstiques i música.
Xavier Pérez, Avui, Barcelona (Espanya),9 febrer 1993

And when she whirls, as if spun by some warm, southerly-amber-smelling wind-drift…skirts belling out like poppy-petals, body pliant like stamens, bending yet somehow searching within those air currents- well, at that point, there is pure, untramelled loveliness in the dance of Àngels Margarit.
What endures is the exquisite quality of her dance; she can be staccato, fluid, floor-squirming, raunchy strutting and so much more besides. She is at New Moves and she can be seen tonight. See her and know that Spain is probably the unrecognised shaker and mover in new dance.
Mary Brennan, The Herald, Glasgow (U.K.), 13 febrer 1993

It is difficult to describe Margarit without getting carried away -the spirit of her dance so beautifully overpowers any objective discussion.
Her movements have the sparkle of dust caught in a sunbeam.
Though there is a striking simplicity to her work, it is one which has been distilled down through a complexity of ideas.
Seamlessly structured and performed with the irresistible combination of sophistication and grace, this piece has the vibrant spontaneity of the flamenco gypsy and will definitely remain one of the highlights of this year’s New Moves.
Alice Bain, Scotland on Sunday, Glasgow (U.K.), 14 febrer 1993

Last night, it was the turn of Àngels Margarit. I reckon she had won the audience over from the moment she appeared dressed dramatically in black and using just about all the stage in the first few minutes. Her flamboyant style is typical of the vibrancy of Barcelona, shifting from the confident and powerful, to the vulnerable and impish.
Carl Palmer, Manchester Evening News, Manchester (U.K.), 18 maig 1994

She moves with luscious ease, falling, rebounding, pirouetting on her knees, shoulders, feet, treating the ground as though it were waterl.
She envelops herself in a skein of straw, thrashing around the stage; then frees herself  to tease out a single strand as Joan Saura’s cello strings vibrate in sympathy.
The last time I saw her dance a solo  was in a hotel room in Montréal. Only a handful of people could watch her 15-minte performance at any one time, sharing with extraordinary intimacy her sense of desolation, isolation, in an impersonal room far from home. In Corol·la she is a different person, serene and sunny, flirtatious, even. Sitting demurely in a square of light, hands folded in her lap, she engages our gaze like an Infanta posing for her portrait.
Jann Parry, The Observer, Londres (U.K.), 25 maig 1994

Corol.la es un hito importante en la carrera de esta coreógrafa de Terrassa, pues resume y sintetiza toda una manera de entender la danza contemporánea. Sin necesidad de ningún bailarín que le traduzca sus propuestas, elimina el riesgo que la literatura que la literatura define tan bien por el conocido “traduttore, tradittore”.
Pero, de qué nos hace partícipes la señora Margarit? Pues de su personal lectura trascendente o metafísica en la aventura de vivir. Recuperando la componenda mágica del círculo, Margarit emplea para ello imágenes austeras y sencillas, que gracias al pausado tempo que respira ofrecen múltiples sugerencias.
Pero su gran aportación consiste en dar una marca de referencia inequivocamente mediterráneo, significativamente luminosos, contrastado y colorista.
Rosly Ayuso, El Mundo, Barcelona (Espanya),15 març 1997