Àngels Margarit

Àngels Margarit pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 de l’Institut del Teatre de Barcelona, després va continuar els seus estudis a distints llocs d’Europa i a New York. Des de llavors es dedica a la dansa en les diferents vessants de ballarina, coreògrafa i pedagoga.
Del 1979 fins el 1984, va formar part del grup col·lectiu Heura, un dels grups pioners i referent de la dansa al nostre país, que va projectar-se més enllà de les nostres fronteres i va guanyar prestigiosos premis internacionals del moment. En el si d’Heura es va iniciar com a coreògrafa i cal esmentar, especialment, TEMPS AL BIAIX (1981), primer espectacle de dansa del país concebut com una sola peça. Després de cinc anys amb aquest col·lectiu, decideix començar un treball propi i crea MUDANCES (1985), una peça per a cinc ballarines que donarà nom a la companyia.
Paral·lelament, s’associa amb d’altres coreògrafs per obrir Bugé centre d’activitats de dansa (1984), local on continua assajant la companyia i que ha sigut centre de formació per a molts dels professionals actuals.
Amb els primers espectacles, MUDANCES (1985) i KOLBEBASAR (1988), entra a l’escena internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. La sèrie SOLO PER A HABITACIÓ D’HOTEL (1989-2004), ATZAVARA (1991), COROL·LA (1992), GREVENHOFKAI (1992), SUITE D’ESTIU (1993), SAÓ (1995) -en col·laboració amb Maria Muñoz-, ARBRE DE TE (1996), TÈRBOLA (1998), L’EDAT DE LA PACIÈNCIA (1999), L’EDAT DE LA PACIÈNCIA/00 (2000), PECES MENTIDERES (2001), EL SOMRIURE (2001), ORIGAMI (2002), espectacle per a públic jove, ESTANCES (2003), vídeo instal·lació amb performance, URBS (2004), projecte obert sobre l’espai urbà, SOUVENIR (2004), acció coreogràfica per a espais oberts, SOLO POR PLACER (2005), GEOGRAFIES (2005), LARANDLAND (2006) i els laboratoris ARBRAÇADA#1 (2007) i ARBRAÇADA#2 (2008) són algunes de les seves obres. Aquests espectacles han estat coproduïts i presentats en festivals i programacions d’Europa, Canadà, E.E.U.U., Sudamèrica, Japó i Austràlia.
Dins del camp de la improvisació, col·labora amb Andrés Corchero, Maria Muñoz, Rosa Muñoz, Alexis Eupierre, Constanza Brncic, Mònica Valenciano i amb els músics Joan Saura i Trio Local, Steve Noble, Agustí Fernández, Marc Egea, entre d’altres.
De vídeodansa ha creat les peces BOQUERIA en col·laboració amb Johanne Charlebois, EL MAR, amb música d’Agustí Fernández, pel programa GLASNOST (TV Catalana), SUBUR 305, PEIX, RITUAL GEOGRÀFIC i COS RECORDAT en col·laboració amb Núria Font i DU PARC#1410 en col·laboració amb Walter Verdin.
Com a pedagoga ha impartit cursos, tallers i repertori a Espanya, França, Alemanya, Finlàndia, Canadà, Colòmbia i Veneçuela, i ha dirigit el Conservatori Superior de Dansa (CSD) de l’Institut del Teatre de Barcelona, durant 2006/07.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis com el Grand Prix du Concours Choregraphique de Bagnolet el 1988 per KOLBEBASAR o el Premi Nacional de Dansa de Catalunya el 1986 per MUDANCES i el 1991 per ATZAVARA o el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques el 1993 per COROL·LA, entre d’altres.
Invitada per l’Ajuntament de Terrassa, conceptualitza Tensdansa, festival internacional de dansa de Terrassa,  i n’és directora artística des del 2003 fins el 2007.