URBS

URBS Laboratori Urbà

És un projecte que pren com a motiu central l’espai urbà i com a protagonistes els seus usuaris.

Parteix de l’observació dels espais públics; el vídeo es converteix en eina bàsica, quadern de notes, memòria i diari de treball, a partir del qual, el coreògraf construirà la seva mirada per elaborar, posteriorment, un discurs escènic. Concebut com un procés, es desenvoluparà en diferents etapes que donaran lloc a treballs de diferents formats i intencions.

Places, bancs, estacions de metro, cantonades, cabines, passos de peatons… col·leccions de rutines, esdeveniments i atzars seran objecte de la mirada del coreògraf, observador d’una coreografia infinita de composicions instantànies escrites constantment per cossos anònims.

PREMSA

Partícules en moviment que s’encomanen les unes a les altres per la inèrcia, per la forma o pel xoc…, així som els humans en aquests espais urbans on semblem formiguetes, amunt i avall sense pausa. L’Àngels Margarit agafa la poesia d’aquest tempus imparable i la va fotografiant, de manera que les imatges congelades de moviments inconscientment repetits van dibuixant un ball que és la coreografia partida de la vida, on l’únic límit per a aquest joc de variacions és l’espai, com les parets d’una taula de billar entre les quals les boles creen línies, caramboles, cauen o reboten. I, alhora, el moviment és el que crea l’espai, de manera que la dansa no és res més que una estructura practicable i en moviment constant.

Amb un espectacle que obre la finestra de l’observació i que ens fa sensibles als petits detalls, la coreògrafa ha volgut aixecar el vel que suposa tot teatre amb la realitat, i ha fet entrar a l’escenari gent del carrer que no són ballarins però que ballen i, sense mostrar-se, es deixen mirar, mentre els ballarins ensenyen la seva feina, amb el teló de fons d’un vídeo d’imatges urbanes que serveix d’imant als seus moviments. Ells hi posen el cos, mentre que els altres hi posen el rostre (i entre tots l’humor). I que diferents que som, mirats així de prop! I que bé que ens movem en massa! I com ens atrapen els seus moviments i acabem tots iguals!

Reflex d’actituds, de modes, de circulació de la informació… la peça aprofita la plàstica de les multituts per explicar-ne el seu funcionament. Urbs#1/càsting és una obra coral de vouyerisme respectuós on tot tipus d’espectadors es poden trobar atrapats per les seves harmonies vibrants tant com per la sensibilitat de cadascuna de les seves cordes.

Bàrbara Raubert Nonell, Avui, Barcelona, 30 juliol 2004

Puede que en URBS#1 prevalezca el experimento, el proyecto en proceso, el didactismo de mostrarse al público enfrentado al espejo de sus rutinas y movimientos cotidianos. Puede, entonces, si la vida se explica a sí misma con su mera presencia (…) que una pieza coreográfica no tenga análogamente por qué mantener tampoco una continuada tensión de muelle en su armazón dramático para ser no sólo válida, sino interesante (…)

Desde un punto de vista narrativo, en URBS#1 no pasa nada. Y, sin embargo, todo lo que nos presenta es real. En la pieza, vemos moverse bailarines y gente de la calle. (…) tanto unos como otros subrayan con sus acciones la cualidad de bisturí que caracteriza la danza contemporánea.

Al realismo de la metáfora, de la mímesis, presente en el todopoderoso cine, se impone aquí la realidad misma del teatro por medio de esta presencia metonímica, extensiva, de nosotros mismos como urbs viva. La gastronomía del alimento fresco gana en sabor a la del congelado.

Joaquim Noguero, La Vanguardia, Barcelona, 28 juliol 2004

URBS#1/càsting

Durant quatre representacions, cinc ballarins i unes trenta persones es representen a si mateixos. Allò que s’escenifica és un càsting de gent de totes les edats per compondre una mostra del teixit urbà; persones insubstituïbles que aporten la seva gestualitat natural, quotidiana i espontània a una coreografia que no està prèviament definida sinó que sorgeix instantàniament mitjançant les accions i els jocs que es proposen.

Cada presentació és única i convida cada dia a gent diferent a participar en aquest càsting on es treballa amb un equip fix i amb un guió més o menys determinat que té com a ingredients bàsics la improvisació i l’atzar.

Laboratori escènic entorn de l’urbà creat per al Festival Grec 2004

Accions i intervencions a l’espai urbà

SOUVENIR és una intervenció urbana que invita al públic a participar  aprenent una seqüència de moviment quotidià que repeteixen quatre ballarins.
Concebuda per a zones verdes, i dirigida a tots els públics i edats, es converetix en joc i meditació compartits sobre el pensament que condueix al moviment.
Forma part del projecte URBS, laboratori sobre l’àmbit urbà, d’Àngels Margarit / Cia. Mudances.

URBS Encorporacions es un projecte comunitari, transgeneracional que treballa entorn la idea de ciutat, arquitectures urbanes i domèstiques. URBS és un projecte obert que pren diferents formes segons el lloc i la gent que hi participa.

Parteix de l’observació dels espais públics i privats que habitem, i de les coreografies espontanies que s’hi produeixen; de la manera en que cada lloc estructura i organitza les nostres relacions, el moviment és qui crea l’espai, l’espai és allo que modifiquem amb els nostres actes, construint relats fisics en aquesta interacció.

Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts proposa als creadors que concebin projectes inèdits i específicament pensats per ser desenvolupats juntament amb un grup d’alumnes d’ESO. Els creadors intervenen als instituts com a autors, desenvolupant una obra pròpia; i la transmissió es dóna fonamentalment a través de la participació, el diàleg i el contacte directe amb l’obra i amb el seu creador. La reflexió i l’anàlisi també són parts molt importants del procés d’aprenentatge. Amb la finalitat de concretar-los i compartir-los s’han creat els blocs.

A través d’aquesta posada en contacte directe entre art i educació, l’objectiu del projecte és triple:

  • Propiciar que els alumnes descobreixin els processos propis de la creació contemporània a partir del contacte i el diàleg continuat amb un creador, i que reflexionin sobre l’art a partir de la pròpia experiència.
  • Promoure i generar situacions i contextos que estimulin la innovació i la creativitat artístiques.
  • Afavorir que els instituts esdevinguin de manera activa espais per a la cultura, l’art i el pensament, lloc d’acollida de la creació i espai per a l’experimentació i la innovació artístiques.

El procès de creació portat a terme juntament amb els alumnes de 4t d’Eso de l’Institut Joan Coromines es pot seguir a través del seu bloc.