Retrospectiva 25 anys

25 ANYS ÀNGELS MARGARIT / CIA. MUDANCES

El 2010, À.M./cia. Mudances va complir 25 anys; un llarg recorregut que vam voler celebrar i compartir. 25 ANYS MUDANCES proposava un conjunt d’activitats que mostraven perspectives diferents del nostre treball al voltant de la dansa i la creació. Vam voler tancar un cicle i oferir una mirada retrospectiva a la nostra trajectòria i, alhora, orientar i fer emergir els projectes futurs.

El projecte era transversal i contemplava formació, transmissió, creació, difusió i arxiu, amb l’objectiu de passar testimoni, de deixar memòria de la nostra experiència i coneixement acumulats amb la pràctica i el compromís amb la dansa; un saber que es transmet de persona a persona.

Vam treballar amb diferents estructures que donaven suport, feien visible i amplificaven el nostre projecte en diferents àmbits i llocs. Una d’aquestes estructures va ser el Mercat de les Flors que va oferir una programació d’espectacles i diferents activitats durant el mes de novembre del 2010.

Solo per a habitació d’hotel (2010) – site specific:

Riu #102 – Olot – en coproducció amb el festival PNRM d’Olot
Hotel Riu, Olot, 11 i 12/06/10
Le Meridien Barcelona #712 – en coproducció amb Dansalona/Mercat de les Flors
Hotel Le Meridien Barcelona, 25, 26, 28, 29/08/10

Programa al Mercat de les Flors:

Kolbebasar 2010 – Reposició de l’espectacle Kolbebasar (1988) – 5, 6, 7/11/10
Corol·la 2010 – Reposició de l’espectacle Corol·la (1992) – 25/04/10
Cartografies #1 Blat – Maria Muñoz i Àngels Margarit – Conferència – performance – 12/11/10
Quartet Tèrbola, de Joan Saura, amb Quartet Jadin – Concert + vídeocreació de Núria Font a partir de l’espectacle Tèrbola (1998) – 13/11/10
Cartografies #2 AAA – Andrés Corchero, Agustí Fernández i Àngels Margarit – Improvisació – 14/11/10
Solo por placer (2005) – Actuacions el 17 i 18/11/10
Larandland (2006) – Actuacions el 20 i 21/11/10

altres activitats:

DVD pedagògic FlexelF en col·laboració amb el Mercat de les Flors – 17/04/10
Laboratori Kolbebasar en col·laboració amb lacaldera – maig 2010
Trobades amb el públic: claus de lectura de Kolbebasar – 05/11/10
Acció a l’espai urbà al voltant de Kolbebasar – 03/11/10
Visionat vídeo L’edat de la paciència (1999) i taula rodona: Visuals – 09/11/10
Taller FlexelF – 14/11/10
Visionat vídeo El Somriure (2001) i taula rodona: Espais, arquitectures 16/11/10


Laboratori Kolbebasar 2010

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

Corol·la 2010

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

Solo per a habitació d’hotel: Riu #102 – Olot i Le Meridien Barcelona #712

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

Cartografies – Quartet Tèrbola

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

Larandland i Solo por placer

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

Altres activitats

Flickr Album Gallery Powered By: WP Frank

…i, amb una precissió de rellotgeria, ha dibuixat moviments i línies íntimament relacionades amb aquesta estructura musical. Diríeu que música i gest, o gest i música, han nascut simultàniament i que el vessant sonor i el visual són indestriables.

Joaquim Vilà i Folch, Avui – Barcelona, (Espanya), 3 març 1988

Das Sommertheater auf Kampnagel hat -endlich- einen Höhepunkt erreicht. Denn wie schon in den Jahren zuvor kohnten bisher die Favoriten zwar begeistern, ihren Theater -und Tanzauftritten fehlte zu guter Letzt aber meist der entscheidende Kick, um die Beifallstürme vollends zu entfachen. Die spanische Tanzgruppe Mudances hat exakt dies am Wochenende geschafft. Ihr Programm Kolbebasar ist ohne Fehl und Tadel: aufregend neu, verblüffend professionell und bestechend schön.

Die Künstlerinnen aus Barcelona verzichten auf ein inhaltsschweres Grundthema. Der Tanz, die Bewegung ist Oberfläche und Hintergrund der Choreografie zugleich. Deren gedanklicher Ausgangspunkt ist eine Frauenstatue des deutschen Bildhauers Georg Kolbe.

Eine Solotänzerin gibt exakte, sehr mechanische Bewegungen vor. Sie werden von ihren Kolleginnen aufgenommen und variiert. Zeitlich versetzt wiederholen sich fast bis in die Unendlichkeit die ersten Figuren. Eine getanzte musikalische Fuge mit zum Schluss gegenläufigen Bewegungen rundet sich zum Gesamtbild ab, um dann mit geändertem Ausgangspunkt einen neuen Anfang zu finden.

Erinnerungen an Schlemmers-Bauhaustänze werden geweckt. Der Basar der Kolbefiguren fasziniert durch absolut präzise Mechanik. Die Tänzrinnen erbringen dabei artistische Kunst-Stücke. In ihrer Perfektion sind sie alle austauschbar, das vielfältige Gesamtbild bleibt einmalig. Nicht umsonst hat die Choreografin von Mudances, Àngels Margarit, vor wenigen Wochen einen der wichtigsten internationalen Tanztheater-Choreografiepreise für Kolbebasar erhalten.

Kornelius Fürst, Bergedorfer Zeitung Hamburg, 30-31 juliol 1988

Il séduit, tant la gestuelle est riche, et l’exécution rigoureuse. Un spectacle aussi pensé que danse.

Jean-Pierre Pastori, 24 heures, novembre 1988

Kolbebasar, sans moyens superflus de décorum, réjouit totalment par l’intelligence de composition, le plaisir et la qualité de l’interpretation, le côté vivant de l’écriture. Jeu de structures abstraites qui composent un puzzle dynamique. Flux de mouvements qui s’échangrnt et se superposent.

Jean-Marc Adolphe, Pour la Danse (nº154) París, gener 1989

Nach der spektakulären Tanz-Oper der Gruppe “Roasa”, nach den akrobatischen Kunst-Stücken von Wim Vandekeybus, nach der öden Modern-Dance-Lektion von Karol Armitage gab es nun eine schlichtweg sensationelle Entdekkung auf der “Sommerszene” mi Stadtkino: eine Art Kammer-Tanzabend für sieben Frauen, die Truppe heisst “Mudances”, kommt aus Barcelona, ihre Szenen nennen sich “Kolbebasar”, was mi ersten Teil des Wortes auf eine Skulptur von dem Bildhauer Georg Kolbe verweist, mi zweiten Teil auf die bekannten orientalischen Ladengalerien.

Es entstehen, vor erdbraunen Kulissen, mit zwei variablen blaugrünen kubischen “Dekorations”-Elementen, ganz schlichte, unaufgeregte Lineaturen -aber was ist das für eine Spannung! So atemberaubend präzis wie mi musikalisch-klanglichen Fortgang erfindet Angels Margarit ganz individuelle choreographische “Wendungen”, die sich eine aus der anderen auf das organischste ergeben, so dass man tatsächlich, ohne es zu merken, am Ende einer Sequenz an einen anderen Punkt der Aussage angekommen ist. Nirgends wird die Musik verdoppelt, immer ganz selbstverständlich vertieft, oder, anders formuliert: Man hört mit den Augen und sieht mit den Ohren.

Nach diesem Abend ist man um eine kleine, grosse Stunde schlichtweg reicher. Sie bleibt unauslöschlich wie nur weniges in diesen lauten, lauen Zeiten in Erinnerung.

Karl Harb, Salzburger Nachrichten,Salzburg, 3 agost 1989

Àngels Margarit n’est pas une inconnue en France: son original Kolbebasar avait remporté le grand prix de concours de Bagnolet 1988, on a pu la revoir ensuite au Centre Georges Pompidou -et elle fréquente les scènes internationales. Elle offre à Lyon Corol·la, un solo qui séduit par la belle fludité, l’ample respiration d’une danse basée sur le cercle, la spirale, le tournoiement.
Sylvie de Nussac, Le Monde, Lyon (França), 27 / 28 setembre 1992

Corol.la a beautiful spiraling pure-dance solo by Àngels Margarit.
Anna Kisselgoff, The New York Times, N.Y. (EEUU), 30 setembre 1992

Un solo de 45 minutos que es un auténtico alarde del talento creativo y de la nitidez y elegancia de movimiento que posee su autora.
Carmen del Val, El País, Barcelona (Espanya), 6 febrer 1993

Si algo tiene el espectáculo de Àngels Margarit  es sensibilidad.
Corol·la se suma a los extraordinarios solos que nos ha ofrecido la bailarina a lo largo de su carrera…
Cada movimiento que realiza la bailarina cuenta con la justa dosis de energia que precisa la ejecución, y ello permite que el gesto se extinga de manera suave y controlada, y se dibujen unos fragmentos ricos en acentos y matices que se impregnan de emoción con los ritmos de la evocadora música de Javier Mas y Joan Saura.
La textura de los materiales, la ubicación de los colores, la iluminación llena de claros y oscuros, y los trazos del vestuario también son parte de las cualidades de este sereno y radiante espectáculo, y contribuyen a destacar su delicada sensibilidad.
Montse G. Otzet, El Periódico, Barcelona (Espanya), 7 febrer 1993

Àngels Margarit despliega con su solo toda la riqueza artística que encierra su corazón de bailarina.
Al margen de su reconocida y meritoria labor coreográfica al frente de su grupo Mudances, Àngels Margarit siempre ha destacado en su vertiente de intérprete. Poseedora de un
movimiento limpio de gran intensidad, sabe conjugar la sensualidad femenina con la manifestación de una fuerza interior en un combinado realmente atractivo.
El éxito de su Solo para una habitación de hotel ya ponía de manifiesto cómo un trabajo aparentemente sencillo es capaz de evocar toda una sinfonía de emociones. Exactamente lo mismo cabría decir del solo construido a partir de su Atzavara. Ha sido, pues, una decisión muy acertada y gratificante para el espectador la de seguir desarollando estos solos.
Marjolijn van der Meer, La Vanguardia, Barcelona (Espanya), 8 febrer 1993

Corol·la, és també un prodigiós solo coreogràfic de quaranta-cinc minuts al voltant d’uns motius inicials -la flor en moviment, la rotació, el cercle-…
Corol·la, estèticament, i al marge de la captivadora interpretació de la ballarina, suposa una fusió completament aconseguida entre dansa, arts plàstiques i música.
Xavier Pérez, Avui, Barcelona (Espanya),9 febrer 1993

And when she whirls, as if spun by some warm, southerly-amber-smelling wind-drift…skirts belling out like poppy-petals, body pliant like stamens, bending yet somehow searching within those air currents- well, at that point, there is pure, untramelled loveliness in the dance of Àngels Margarit.
What endures is the exquisite quality of her dance; she can be staccato, fluid, floor-squirming, raunchy strutting and so much more besides. She is at New Moves and she can be seen tonight. See her and know that Spain is probably the unrecognised shaker and mover in new dance.
Mary Brennan, The Herald, Glasgow (U.K.), 13 febrer 1993

It is difficult to describe Margarit without getting carried away -the spirit of her dance so beautifully overpowers any objective discussion.
Her movements have the sparkle of dust caught in a sunbeam.
Though there is a striking simplicity to her work, it is one which has been distilled down through a complexity of ideas.
Seamlessly structured and performed with the irresistible combination of sophistication and grace, this piece has the vibrant spontaneity of the flamenco gypsy and will definitely remain one of the highlights of this year’s New Moves.
Alice Bain, Scotland on Sunday, Glasgow (U.K.), 14 febrer 1993

Last night, it was the turn of Àngels Margarit. I reckon she had won the audience over from the moment she appeared dressed dramatically in black and using just about all the stage in the first few minutes. Her flamboyant style is typical of the vibrancy of Barcelona, shifting from the confident and powerful, to the vulnerable and impish.
Carl Palmer, Manchester Evening News, Manchester (U.K.), 18 maig 1994

She moves with luscious ease, falling, rebounding, pirouetting on her knees, shoulders, feet, treating the ground as though it were waterl.
She envelops herself in a skein of straw, thrashing around the stage; then frees herself  to tease out a single strand as Joan Saura’s cello strings vibrate in sympathy.
The last time I saw her dance a solo  was in a hotel room in Montréal. Only a handful of people could watch her 15-minte performance at any one time, sharing with extraordinary intimacy her sense of desolation, isolation, in an impersonal room far from home. In Corol·la she is a different person, serene and sunny, flirtatious, even. Sitting demurely in a square of light, hands folded in her lap, she engages our gaze like an Infanta posing for her portrait.
Jann Parry, The Observer, Londres (U.K.), 25 maig 1994

Corol.la es un hito importante en la carrera de esta coreógrafa de Terrassa, pues resume y sintetiza toda una manera de entender la danza contemporánea. Sin necesidad de ningún bailarín que le traduzca sus propuestas, elimina el riesgo que la literatura que la literatura define tan bien por el conocido “traduttore, tradittore”.
Pero, de qué nos hace partícipes la señora Margarit? Pues de su personal lectura trascendente o metafísica en la aventura de vivir. Recuperando la componenda mágica del círculo, Margarit emplea para ello imágenes austeras y sencillas, que gracias al pausado tempo que respira ofrecen múltiples sugerencias.
Pero su gran aportación consiste en dar una marca de referencia inequivocamente mediterráneo, significativamente luminosos, contrastado y colorista.
Rosly Ayuso, El Mundo, Barcelona (Espanya),15 març 1997


En el món de les arts escèniques, i especialment en el de la dansa, resulta molt difícil fer reposicions de les creacions. Els motius són de producció, obviament, però també és complexe recuperar un llenguatge tan efímer i que sovint desapareix.

Malgrat això, en la nostra celebració volem recuperar algunes de les peces del repertori de la companyia que han estat especialment importants. Com és el cas de Kolbebasar, estrenada a Figueres el 1988 i que va recórrer Europa recollint excel·lents crítiques i premis, com l’emblemàtic Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet, París, el 1988.

Kolbebasar és una obra per a set ballarines en què la força de la composició sedueix i corprèn l’espectador. La música -de Joan Saura i Xavier Maristany- i la coreografia escriuen la mateixa partitura, joc abstracte d’una composició que batega vivament. Avui, després de més de vint anys, encara estem davant d’un espectacle d’actualitat. Àngels Margarit reposarà la peça amb un elenc d’intèrprets nou però amb total fidelitat a la coreografia original.

El nom, Kolbebasar, són dues paraules.
Kolbe: George Kolbe, escultor alemany del que podeu trobar l’escultura d’una dona al Pavelló alemany Mies Van der Rohe, a Barcelona;
Basar: mercat d’objectes diversos.

La coreografia és la unió de diferents peces, en una mena d’exposició mòbil on cada una es converteix en un objecte singular.
Un solo, un duet, un quartet i un sextet, que a partir d’un mateix motiu desenvolupen diferents construccions, són l’estructura sobre la qual s’articula aquest espectacle.
Teixits de moviments que viatgen o s’instal·len a l’espai, reflexos i simetries, una imatge, una forma (quieta) que es mou, la continuïtat de la interrupció.

Direcció i coreografia Àngels Margarit
Ballarines Fàtima Campos
Maria Campos
Natalia Jiménez
Isabel López
Roser López Espinosa
Anna Pons
Dori Sánchez
Música original Joan Saura
Xavier Maristany
Escenografia Llorenç Corbella
Gravació interpretada per Joan Alavedra
Eduard Altaba
Pep Pascual
Xavier Maristany
Marc Miralta
Joan Saura
Vestuari Alex Muñoz
Armanda Russell
Il·luminació Josep Sánchez
So Marc Ases
Equip de gestió Begonya Companyon
Montserrat Llabrés
David Márquez

Kobebasar 2010: Coproducció Mercat de les Flors, Barcelona.
En col·laboració amb La Caldera.

Lloc i data de l’estrena

Mercat de les flors (Barcelona)
5 d’octubre de 2010

En el món de les arts escèniques, i especialment en el de la dansa, resulta molt difícil fer reposicions de les creacions. Els motius són de producció, obviament, però també és complexe recuperar un llenguatge tan efímer i que sovint desapareix.

Malgrat això, en la nostra celebració volem recuperar algunes de les peces del repertori de la companyia que han estat especialment importants. Com és el cas de Corol·la, estrenada a Lyon el 1992, una de les obres més emblemàtiques i que més s’ha representat, va recórrer més de trenta ciutats d’Europa i Amèrica fins a l’última representació el 1999.

Corol·la és un solo que sempre ha interpretat Àngels Margarit, potser és la peça on hi trobem més concentrada la seva essència, aquells trets que més han conformat el seu llenguatge tan personal. El gran repte que que ara proposa la coreògrafa és portar al present aquest solo fent-ne la transmissió a Roser Lopez Espinosa, ballarina vinculada a la companyia, amb unes qualitats i una energia molt properes a les de la mateixa Margarit.

Corol·la és un solo,
un solo és un cercle,
un cercle és una espiral,
una espiral és un mirall
d’imatges que s’allunyen
i s’apropen, una repetició
infinita d’un mateix,
dels seus fragments.
Revolcar-se, trencar-se,
centrifugar-se.

Corol·la és un treball
de matèria, d’instrument
que es revolta i s’accidenta
a si mateix.

Corol·la és un espai poètic
on cada objecte guarda
una relació secreta i, alhora,
evident amb la dansa.

Corol·la és un impuls
que ordena i desordena
la memòria del meu cos.

                Àngels Margarit, 1992

Direcció i coreografia Àngels Margarit
Ballarina Roser López Espinosa
Música original Joan Saura
Javier Mas
Hamza el Dim-Kronos Quartet
Escenografia Llorenç Corbella
Pintures Anna MIQUEL
Vestuari Lydia Delgado
Irene Julve
Il·luminació Ferran Capella
Equip tècnic Marc Ases
Núria Navarro
Pere Milan
Equip de gestió Begonya Companyon
Montserrat Llabrés
David Márquez

Corol·la 2010: Coproducció Mercat de les Flors, Barcelona i Teatre Municipal L’Escorxador, Lleida.
En col·laboració amb el Teatre La Sala, Rubí

Lloc i data de l’estrena

Teatre Municipal de L’Escorxador (Lleida)
25 d’abril de 2010

Cartografies és un projecte interdisciplinari de peces de diferents formats, un treball de conversa, intercanvi i col·laboració entre Àngels Margarit i diferents artistes. Cartografies és un mapa de relacions que han generat algun treball interessant o que es pretén que el generin en un futur. Els formats poden ser molt diversos: laboratoris, treballs escènics, improvisacions, vídeos, etc. Es tracta d’un projecte més experimental, de recerca, que ja apunta cap endavant, és un treball que es va elaborant lentament, teixint complicitats amb els diferents artistes.

Cartografies #1 Blat. María Muñoz i Àngels Margarit.

Aquesta peça vol ser una proposta a cavall entre la conferència, la performance i el document. Parteix de Quadre Mallorca, el fragment inicial del duet Saó, que van crear Àngels Margarit i María Muñoz el 1995. És una posada en escena d’uns 30 minuts: a partir d’una conversa entre les dues coreògrafes sorgiran els materials originals que van conformar Saó.

Quadre Mallorca, el cor de la peça, un camí que va d’una a l’altra en un camp de blat a Mallorca i també una conversa a partir de l’imaginari poètic i conceptual de cada intèrpret.

Cartografies #2 AAA. A. Fernández, A. Corchero, A. Margarit.

Amb aquests dos artistes Àngels Margarit ha trobat una connexió excepcional i singular en les ocasions que han pogut improvisar junts. Aquesta cartografia serà una trobada al voltant de la improvisació per tal de seguir ampliant els registres que sorgeixen de la relació en creació d’aquestes tres personalitats.